Toni Ribas – candidat número 15 de la llista de Catalunya en Comú Podem. Portem al Toni al Parlament!
Per quarta vegada des del 2010, hi ha eleccions al Parlament de Catalunya, aquest cop convocades pel president Rajoy en resposta a la proclamació de la República Catalana del 27-O.
Ja són dues legislatures seguides incompletes, per diferents circumstàncies, però que evidencien l’anormalitat del moment polític català i un cert fracàs dels dos darrers avançaments electorals.
Però més preocupant que la sensació d’inestabilitat que donen aquests avançaments, és la poca activitat legislativa d’un Parlament captiu del processisme (26 lleis, diverses relacionades amb el procés) i poc actiu en els temes transversals que preocupen tota la ciutadania. A això li hem d’afegir l’enfrontament enconat entre les institucions catalanes i les espanyoles, traduït en un reguitzell de recursos creuats al Tribunal Constitucional. Resultat: paràlisi total.
Un dels exemples més preocupants al meu parer és el recurs a la Llei Catalana de Canvi Climàtic, aprovada amb àmplia majoria (nomès el PP es va abstenir) després de més d’un any i mig de feina de partits i organitzacions civils. La Llei posa fil a l’agulla per donar compliment a les diverses directives de la UE al respecte, i combatre la més gran amenaça que tenim com a societat, que no entén de fronteres i evoluciona a gran velocitat. Ens hi juguem molt, especialment en un país que pràcticament viu del turisme de forma directa o indirecta i amb uns sectors agrícola i ramader amb força dependència de recursos cada cop més escassos com l’aigua.
Potser ha arribat el moment, ara que el bloc independentista acata a contracor l‘aplicació de l’article 155 i renuncia explícitament a la unilateralitat, de conformar un Parlament plural que, sense renunciar a les aspiracions legítimes de la meitat de la població, no menystingui l’altra meitat i treballi per millorar la vida de tot el conjunt de la societat catalana. I d’aquest Parlament plural n’hauria de sortir un Govern plural, amb capacitat de diàleg a la interna i a l’externa (Govern de l’Estat, Unió Europea), que pugui desllorigar molts dels temes irresolts que generen aquesta insatisfacció general.
Això implica que cal votar en clau estrictament autonòmica, deixant enrere plebiscits, llistes personalistes, polarització interessada i posicions maximalistes. Cal votar pensant en quines són les prioritats immediates del país i com es proposa afrontar-les. És moment de cohesió i feina conjunta, de diàleg i d’esforç. Hi ha l’oportunitat de tenir una legislatura normal, en un context del tot anormal. L’aprofitarem??
